LA PALEONTOLOGIA ALS HOSTALETS DE PIEROLA

Horaris expoció del Crip Una finestra al Miocè

El terme municipal dels Hostalets de Pierola inclou tota una sèrie de localitats paleontològiques distribuïdes des de la riera de Pierola fins a La Fassina, a la riera de Claret. Algunes d’aquestes localitats foren inicialment descobertes per Màrius Guerin als anys 20 del segle passat i donades a conèixer durant el primer terç̧ del segle XX pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona.

Posteriorment a partir dels anys 40, aquesta zona fou investigada per l’equip format pels paleontòlegs Miquel Crusafont i Pairó i Josep Fernández de Villalta, Destaca sobretot el descobriment i excavació́ de la localitat anomenada Bretxa de Can Mata o Can Mata I, i el descobriment a les immediacions de Can Vila d’un dels exemplars més antics d’un primat hominoïdeu a Catalunya.

Miquel Crusafont l’any 1931 va participar en la fundació del Museu de Sabadell. Durant gairebé quaranta anys es va dedicar a la paleontologia, i l’any 1969 va fundar l’Institut Provincial de Paleontologia, on va treballar fins a la seva mort, l’any 1983.

Finalitzada la Guerra Civil, Crusafont va ser nomenat subdirector del Museu de Sabadell, i dugué a terme els seus primers treballs paleontològics importants, junt amb Joan Andrés, Jaume Truyols i Josep Fernandez Villalta. Entre els anys 1940 i 1945, ell i els seus col·laboradors van dedicar-se a excavar en els jaciments paleontològics de la conca del Vallès-Penedès.

A les acaballes de la dècada, Crusafont, junt amb els seus col·laboradors, sobretot Jaume Truyols i José Fernández de Villalta, a qui s’ha anomenat “el grup de Sabadell”, havia publicar gairebé dos-cents treballs relacionats amb la paleontologia.

Cal esmentar per la seva especial significació les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els anys 50 en el contetx dels “Cursillos internacionales de Paleontologia”. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi únic en l’àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya.

Miquel Crusafont va ser nomenat catedràtic de Paleontologia de la Universtitat d’Oviedo l’any 1960.L’any 1963, Crusafont va passar a ocupar la càtedra de Paleontologia de la Universitat de Barcelona. L’any 1967, Crusafont va ser nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Posteriorment a la seva mort, aquesta activitat d’investigació paleontològica es reprengué, des del ja creat Institut de Paleontologia de Sabadell, durant el període comprès entre 1973 i 1980. Per tot això, abans d’iniciar les obres de la Nova Fase d’Explotació del Dipòsit Controlat de Can Mata, es dugué a terme una prospecció al voltant de l’àrea d’afectació (la zona afectada pròpiament dita no es pogué inspeccionar degut a les dificultats d’accés a l’aflorament). Aquesta prospecció resultà en la localització d’un gran nombre de punts amb aflorament de restes de macrovertebrats, gairebé tots a la riera de Claret (a menys d’1 km de la zona d’afectació de les obres).

Per aquest motiu, paral·lelament a les obres de construcció de la Nova Fase del Dipòsit Controlat de Can Mata, es projectà una intervenció paleontològica, que consistí en un control preventiu continuat (seguiment de màquines), amb excavacions i mostratges d’urgència de forma simultània quan fou necessari. A aquestes tasques, dutes a terme de forma gairebé ininterrompuda des de finals de 2002 fins a l’actualitat, s’hi sumen les dues campanyes d’excavació (2003 i 2004) de la localitat de Barranc de Can Vila 1, inclosa dins la zona d’afectació de les obres.

Les tasques dutes a terme a l’Abocador de Can Mata van constatar la necessitat de dur a terme un control paleontològic de tots els sediments miocens d’aquesta zona, donada la seva riquesa fossilífera. Tots aquests descobriments il·lustren l’excepcional importància a nivell mundial de la zona dels Hostalets, que ha proporcionat fins ara una gran quantitat de restes fòssils de gran valor patrimonial i científic.

Aquestes troballes excepcionals també van fer necessari dur a terme, paral·lelament a la construcció de l’Ecoparc 4 (anys 2007 a 2010), posteriorment anomenat Ecoparc de Can Mata (i les obres associades a la Variant de la Carrera B-231) una activitat de control paleontològic (seguiment de màquines) sempre que hi hagués remoció de sediments miocens, així com una activitat de mostratge micropaleontològic i d’excavació de macrovertebrats d’urgència, quan les troballes així ho requerissin.’any 2008, i dins del marc del Projecte de recerca SOMHI, es realitzà la Intervenció Paleontològica Programada de Prospecció i Mostratge als Termes Municipals de Masquefa i Els Hostalets de Pierola (Anoia) i Esparreguera (Baix Llobregat), en el Marc del Projecte SOMHI (novembre del 2008) sota la direcció de investigadors del ICP.

Al 2010, va realitzar-se una intervenció d’urgència des de la Generalitat de Catalunya, per tal de recuperar unes restes postcranials d’un proboscidi a la llera de la Riera de Claret, que es trobaven en risc de destruir-se.

La troballa excepcional del Piarolapithecus catalaunicus “Pau”, d’entre moltes d’altres troballes de gran valor científic i patrimonial, ha donat lloc a la necessitat de crear un centre dedicat a la conservació-restauració paleontològica, formació de professionals en l’àmbit del patrimoni paleontològic i divulgació d’aquesta ciència, el CRIP – Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica, als Hostalets de Pierola. Aquest té com a objectiu principal donar a conèixer i fer estimar el patrimoni paleontològic. Educant també per la conscienciació de les persones en la importància que té la biodiversitat del nostre planeta i com aquesta ha canviat al llarg de la història de la Terra.

Vine, descobreix i comparteix! Els Hostalets de Pierola et sorprendrà!

Mostrar els botons
Share On Facebook
Share On Twitter
Share On Google Plus
Share On Linkdin
Share On Pinterest
Amagar els botons