Àrea de Paleontologia

Presentació de l’àrea de Paleontologia

La troballa excepcional del Pierolapithecus catalaunicus “Pau”, d’entre moltes d’altres troballes de gran valor científic i patrimonial, ha donat lloc a la necessitat de crear un centre dedicat a la conservació-restauració paleontològica, formació de professionals en l’àmbit del patrimoni paleontològic i divulgació d’aquesta ciència, el CRIP – Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica, als Hostalets de Pierola. Aquest té com a objectiu principal donar a conèixer i fer estimar el patrimoni paleontològic. Educant també per la conscienciació de les persones en la importància que té la biodiversitat del nostre planeta i com aquesta ha canviat al llarg de la història de la Terra.

La nostra missió és la posada en valor i la divulgació de la riquesa paleontològica dels jaciments del Miocè existents als Hostalets de Pierola.

Més de 100 anys de recerca paleontològica han permès recuperar excepcionals troballes tant en quantitat (més de 60.000 restes) com en qualitat de conservació i singularitat (s’han identificat més de 72 espècies noves).

El jaciment paleontològic de Can Mata és un referent d’importància internacional per les restes recuperades de primats. Entre d’altres el Pierolapithecus catalaunicus i l’Anoiapithecus brevirostris.

Per a fomentar el coneixement d’aquesta disciplina s’organitzen:

    • Taller de rentat de sediments (Freudenthal).
    • Taller de triatge de microvertebrats.
    • Pràctiques en excavacions paleontològiques.
    • Campus paleontològic.

Què és la paleontologia?

La paleontologia és la ciència que estudia la fauna, la flora i els ecosistemes passats, és a dir, estudia la història de la vida a la Terra.
La distribució geològica i biològica que ens trobem avui en dia no és la mateixa que la que hi havia quan es va formar la Terra, fa 4500 milions d’anys (4.500.000.000 anys!!!). Els ecosistemes han evolucionat seguint el ritme dels continents mentre es movien sobre les plaques tectòniques i de les corrents oceàniques.

La deriva continental ha variat la morfologia de la superfície terrestre constantment, per la seva banda les corrents oceàniques fan circular, com una cinta transportadora, la calor dels tròpics cap als pols. Aquests dos factors, que destaquen d’entre molts d’altres, han fet variar el clima, la flora i la fauna a cada moment durant la història de la Terra.

Doncs bé, com podem saber i reconstruir aquests ambients passats? Com podem saber quins animals van trepitjar la Terra fa 200 milions d’anys? Quines plantes hi havia fa 60 milions d’anys? Totes aquestes preguntes i moltes més les intenta respondre la paleontologia, una ciència pluridisciplinària: geologia, biologia, química i física entre d’altres branques fan de la paleontologia una ciència completa i complexa.

Per reconstruir els ambients passats la paleontologia estudia tant els fòssils com els sediments on s’han trobat. Els fòssils són restes que originalment pertanyien a animals o plantes i/o traces de les seves activitats i que, gràcies als processos de fossilització s’han preservat fins l’actualitat. La informació que se’n pot extreure és, sobretot, l’origen d’aquesta resta, és a dir, saber a quin animal o planta pertanyia. Els sediments, en canvi, donen informació de l’ambient on vivien. Sumant la informació que s’extreu de fòssils i sediment que els envolta ens permet reconstruir l’ecosistema d’aquella zona i saber amb exactitud l’edat geològica.

Al CRIP es treballa per a realitzar totes les tasques que la reconstrucció dels paleoecosistemes requereix: prospecció, excavació, protecció, transport, emmagatzematge, i finalment la restauració dels fòssils per al seu posterior estudi. Els resultats obtinguts acostumen a quedar-se sempre en l’àmbit científic i d’investigació. Un dels objectius del CRIP és que aquests resultats científics arribin al públic de la forma més entenedora i clara, en un llenguatge planer per fer a tothom partícip de la paleontologia i del patrimoni del nostre país.

“La Paleontologia fomenta bona part del seu futur amb la capacitat d’il·lusionar a la societat amb la descoberta, estudi i difusió de nous móns del passat, abans i durant la presència de l’home i els seus avantpassats…”

PIACAT _Pla Integral d’Arqueologia de Catalunya

Història de la Paleontologia als Hostalets de Pierola

Un segle de Paleontologia

Els principals paleontòlegs de principis del segle passat es van veure atrets per la excepcionalitat d’aquestes terres Miocenes.

El terme municipal dels Hostalets de Pierola inclou tota una sèrie de localitats paleontològiques distribuïdes des de la riera de Pierola fins a La Fassina, a la riera de Claret. Algunes d’aquestes localitats foren inicialment descobertes per Màrius Guerin als anys 20 del segle passat i donades a conèixer durant el primer terç̧ del segle XX pel paleontòleg Josep Ramon Bataller, del Museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona.
Posteriorment a partir dels anys 40, aquesta zona fou investigada per l’equip format pels paleontòlegs Miquel Crusafont i Pairó i Josep Fernández de Villalta, Destaca sobretot el descobriment i excavació de la localitat anomenada Bretxa de Can Mata o Can Mata I, i el descobriment a les immediacions de Can Vila d’un dels exemplars més antics d’un primat hominoïdeu a Catalunya.

Miquel Crusafont l’any 1931 va participar en la fundació del Museu de Sabadell. Durant gairebé quaranta anys es va dedicar a la paleontologia, i l’any 1969 va fundar l’Institut Provincial de Paleontologia, on va treballar fins a la seva mort, l’any 1983.

Finalitzada la Guerra Civil, Crusafont va ser nomenat subdirector del Museu de Sabadell, i dugué a terme els seus primers treballs paleontològics importants, junt amb Joan Andrés, Jaume Truyols i Josep Fernandez de Villalta. Entre els anys 1940 i 1945, ell i els seus col·laboradors van dedicar-se a excavar en els jaciments paleontològics de la conca del Vallès-Penedès.

A les acaballes de la dècada, Crusafont, junt amb els seus col·laboradors, sobretot Jaume Truyols i Josep Fernandez de Villalta, a qui s’ha anomenat “el grup de Sabadell”, havia publicar gairebé dos-cents treballs relacionats amb la paleontologia.

Cal esmentar per la seva especial significació les visites que es realitzaren als jaciments dels Hostalets de Pierola durant els anys 50 en el context dels “Cursillos internacionales de Paleontologia”. A la seva època aquests cursets van constituir un element de dinamització i intercanvi únic en l’àmbit de les Ciències de la Terra per Catalunya i Espanya.

Miquel Crusafont va ser nomenat catedràtic de Paleontologia de la Universtitat d’Oviedo l’any 1960. L’any 1963, Crusafont va passar a ocupar la càtedra de Paleontologia de la Universitat de Barcelona. L’any 1967, Crusafont va ser nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Posteriorment a la seva mort, aquesta activitat d’investigació paleontològica es reprengué, des del ja creat Institut de Paleontologia de Sabadell, durant el període comprès entre 1973 i 1980. Per tot això, abans d’iniciar les obres de la Nova Fase d’Explotació del Dipòsit Controlat de Can Mata, es dugué a terme una prospecció al voltant de l’àrea d’afectació (la zona afectada pròpiament dita no es pogué inspeccionar degut a les dificultats d’accés a l’aflorament). Aquesta prospecció resultà en la localització d’un gran nombre de punts amb aflorament de restes de macrovertebrats, gairebé tots a la riera de Claret (a menys d’1 km de la zona d’afectació de les obres).

Per aquest motiu, paral·lelament a les obres de construcció de la Nova Fase del Dipòsit Controlat de Can Mata, es projectà una intervenció paleontològica, que consistí en un control preventiu continuat (seguiment de màquines), amb excavacions i mostratges d’urgència de forma simultània quan fou necessari. A aquestes tasques, dutes a terme de forma gairebé ininterrompuda des de finals de 2002 fins a l’actualitat, s’hi sumen les dues campanyes d’excavació (2003 i 2004) de la localitat de Barranc de Can Vila 1, inclosa dins la zona d’afectació de les obres.

Les tasques dutes a terme a l’Abocador de Can Mata van constatar la necessitat de dur a terme un control paleontològic de tots els sediments miocens d’aquesta zona, donada la seva riquesa fossilífera. Tots aquests descobriments il·lustren l’excepcional importància a nivell mundial de la zona dels Hostalets, que ha proporcionat fins ara una gran quantitat de restes fòssils de gran valor patrimonial i científic.

Aquestes troballes excepcionals també van fer necessari dur a terme, paral·lelament a la construcció de l’Ecoparc 4 (anys 2007 a 2010), posteriorment anomenat Ecoparc de Can Mata (i les obres associades a la Variant de la Carrera B-231) una activitat de control paleontològic (seguiment de màquines) sempre que hi hagués remoció de sediments miocens, així com una activitat de mostratge micropaleontològic i d’excavació de macrovertebrats, quan les troballes així ho requerissin.

Durant l’any 2008, i dins del marc del Projecte de recerca SOMHI, es realitzà la Intervenció Paleontològica Programada de Prospecció i Mostratge als Termes Municipals de Masquefa i Els Hostalets de Pierola (Anoia) i Esparreguera (Baix Llobregat), en el Marc del Projecte SOMHI (novembre del 2008) sota la direcció de investigadors del ICP.

Al 2010, va realitzar-se una intervenció d’urgència des de la Generalitat de Catalunya, per tal de recuperar unes restes postcranials d’un proboscidi a la llera de la Riera de Claret, que es trobaven en risc de destruir-se.

Els nostres jaciments paleontològics

Hostalets: un paisatge ple de fòssils

El municipi dels Hostalets de Pierola, es troba situat en el centre de la conca neògena del Vallès-Penedès, formada per capes de sediments dipositats entre el 15 als 8 milions d’anys. És a dir, des de la part mitjana del Miocè mig fins el Miocè superior.

El principal interès de la geozona radica en constituir un registre sedimentari continu del trànsit del Miocè mitjà al superior, que inclou un gran conjunt de jaciments de macrovertebrats fòssils, considerats dels més rics del Miocè.

Més de 150 jaciments de macrovertebrats i microvertebrats  amb més de 60.000 restes fòssils recuperades.

En el terme municipal dels Hostalets hi ha els següents jaciments paleontològics inventariats com a jaciments clàssics o trobats a principis del segle passat:

  • BARRANC GRAN
  • CAMÍ DEL ROURE
  • CAN FLAQUÉ
  • CAN VILA 1
  • DIPÒSIT CONTROLAT DE CAN MATA
  • ECOPARC DE CAN MATA
  • FONT D’OCATA
  • MAS D’OCATA
  • PI GROS
  • RIERA DE CLARET
  • TORRENT D’OCATA

Com a jaciments recents, cal destacar l’Abocador de Can Mata i l’Ecoparc 4. Més de 500 metres de sediment que s’han dipositat de manera continuada des del Miocè.

Als Hostalets de Pierola no hi ha un jaciment paleontològic si no un conjunt de jaciments. Aquests jaciments són entre altres coses excepcionals per la seva densitat.

Les diferents localitats paleontològiques que estan ubicades en el dipòsit controlat de Can Mata (ACM) i en els nombrosos barrancs i xaragalls situats a l’entorn de la zona de les rieres de Pierola i de Claret.

El registre sedimentari continu junt amb l’associació faunística descrita a la literatura paleontològica (diferents espècies de mamífers, rèptils, aus i amfibis) permet disposar d’un conjunt únic per l’estudi paleoambiental i de l’evolució de la fauna del trànsit entre l’Aragonià superior i el Vallesià (Miocè mitjà i superior).

Segons paraules de Salvador Moyà i Solà, investigador d’ICREA i director de l’ICP: “No hi ha cap altre lloc al món que combini les virtuts dels Hostalets de Pierola: riquesa extraordinària en fòssils, particularment de primats; que les restes es trobin en un estat de conservació excepcional; i que es trobin situades en sèrie estratigràfica, cobrint des de l’arribada del grup a Euràsia, els primers 7 milions d’anys de evolució fins a la seva extinció.”

Cal tenir en conte que, tal com s’ha constatat fins a dia d’avui, és impossible de predir on apareixeran els fòssils. En el cas dels Hostalets, donats els antecedents, podem afirmar que hi ha molts afloraments al terme amb una riquesa extraordinària i que cal documentar i preservar.

Les restes fòssils recuperades fins ara als Hostalets de Pierola, tenen una importància patrimonial i científica de magnitud excepcional a nivell mundial. De fet, els resultats de les investigacions del material recuperat fins ara ha resultat en nombroses publicacions en revistes de prestigi internacional, com Science, Journal of Human Evolution, American Journal of Physical Anthropology, Journal of Vertebrate Paleontology o Journal of Systematic Paleontology a més de nombroses comunicacions en congressos internacionals.

Excavacions

I la paleontologia als Hostalets continua

Encara continuem amb la història

En els darrers anys, l’obertura de l’Abocador de Can Mata i de l’Ecoparc-4 al municipi dels Hostalets de Pierola, així com excavacions puntuals com la de la Riera de Claret ha permès als paleontòlegs obrir una finestra excepcional al Miocè mig. Els treballs realitzats des del 2002 han permès trobar més de 150 jaciments i recuperar més de 60.000 fòssils, entre els que podem destacar elefants, cérvols, porcs senglars, rinoceronts, carnívors dents de sabre, tortugues gegants, i especialment, primats.

La descoberta d’en Pau, de nom científic Pierolapithecus catalaunicus, i d’en Lluc, Anoiapithecus brevirostris, dos primats essencials per entendre la línia evolutiva dels grans primats antropomorfs, van posar en primera plana paleontològica mundial el nom dels Hostalets de Pierola.

Encara queden molts fòssils per descobrir…

Troballes fòssils

L’excepcionalitat del registre fòssil recuperat al terme municipal dels Hostalets de Pierola és ja conegut arreu del món gràcies a troballes com la del Pierolapithecus catalaunicus. El fet d’haver recuperat més de 60.000 restes fòssils al jaciment de l’Abocador de Can Mata, ha donat molta llum a preguntes que es feien els paleontòlegs des de feia dècades. A dia d’avui tenim una idea força clara de com era la vida fa uns 12 milions d’anys en aquestes contrades. Un exemple de gran rellevància seria la presència de primats dins del que anomenen la conca del Vallès-Penedès, a diferència de la resta de la península, que confirma que el clima i la vegetació aquí eren força diferents. Però troballes s’han fet moltes més.

Darreres notícies

Mostrar els botons
Share On Facebook
Share On Twitter
Share On Google Plus
Share On Linkdin
Share On Pinterest
Amagar els botons